Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/367

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


LXII. Eufrosina

Ai, no són pas per mi les lloances, encara!
Ma germana més prest va néixer de la mare.
Si qualques bells pastors porten una flor bella
jo veig com, oferint-me-la, se van mirant a ella.
Si vanten l'atractiu que mostra mon visatge
diuen a ma germana: —És ta mateixa imatge—.
Per què no he vist la sega sinó dotze vegades?
Cap amant no em festeja amb ses dolces tonades;
cap no em diu que si sóc infidel morirà.
Però jo esper. Sóc bella i sé que el temps vindrà.
Bé ho sé prou que no es veuen encants més desitjats
que una cara rodona i uns llargs cabells daurats,
i una boca petita, i unes dents de marfil
i una parpella rosa cobrint un ull gentil.