Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/401

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
400
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
 

fidel, serva immutable la seva obediència;
i el seu humor tranquil, la seva joia clara
a bastament supleixen la beutat de sa cara.
Però la qui va en cerca d’una conquesta nova
i fa a un hom exclamar: —Que és bella!— si la troba,
en son triomf es mofa del qui sofreix d’amor.
Com sobirana enmig d’una sotmesa cort,
voluble i capriciosa, desigual i impulsiva,
ara és suau i amable; ara, freda i altiva;
i si un amant defuig els seus jocs inconstants,
què importa un amant menys en un poble d’amants!
Els homs se li rendeixen; ella s’ama i s’admira
i no coneix amor sinó el que ella s’inspira.
Sols causa al qui l’adora inquietuds, temors,
i plors, i gelosies, i nocturnes terrors,
quan pensa que tal volta un amant més subtil
vagi per festejar-la i no la trobi hostil.
Mes, què podia fer-hi? ,-Tal volta és culpa meva
si fou tot u coneixe’t i estimar-te sens treva?
Era precís D’ ,r.., que ma musa inflamada
cantés en alabança de ma bella estimada...
i ara plora a tos peus, els ulls plens de tristor.
Oh, si ella pogués moure ton cor al meu favor!

En tornar del festí, sola damunt ton llit,
oh, si els teus dolços llavis besessin mon escrit!
Perdut entre les sedes, oh, si ta mà divina
el retingués, duent-lo damunt la tèbia sina!
Jo ho sabré prou: l’Amor a dir-m’ho prest vindrà,
car tot un déu dins l’ànima dels poetes hi ha.
I ton cor no pot fer-me un benifet tan gran
sense que un transport súbit m’ho previngui a l’instant.
Suscita’l, oh, D’ .r..,! Així totes mes penes
s’endolciran; i dintre de mes tranquil·les venes
la sang em semblarà feta de llet i mel
i es creurà la meva ànima moradora del cel.