Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/428

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
427
 

Oda del primer dia de maig

Jean Passerat (1534-1602)

Deixem el llit i el somniar,
 oh, ma estimada!
Ara l'aurora de front clar
 és nada.
Si l’ample cel és més joiós
en aquest mes de Maig flairós,
 amem, minyona;
sia el desig ara complert:
en aquest món no coneix pler
 qui no se’n dóna.
Vine, ma bella, a passejar,
 vine al boscatge;
ou els ocells remorejar
 dins el brancatge.
Atén, però, com, d’entre molts,
el rossinyol és el més dolç
 i mai no es lassa.
Tot dol oblidem, tot enuig
i, com ell, alegrem-nos, puix
 que el temps passa.
Perquè aquest vell, que és als amors
 contrari, ales porta,
i, lluny, els nostres anys millors
 s’emporta.
Quan arrugada tu seràs,
malencònicament, diràs:
 fui malaurada
de no fer ús de la beutat
que ara tan prest el temps malvat
 m’ha robada.
Deixem l’enuig, deixem el pler
 per la vellesa;
joves, ens cal collir la flor
 de jovenesa.