Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/430

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
429
 

Cançó

Philippe Desportes (1546-1606)

Dels vostres ulls un dolç esguard, oh ma deessa,
 —ulls blaus, mon sol conhort—
pot tornar-me a la vida i esvair la tristesa
 que em duu cap a la mort.
Gireu els ulls vers mi; que llur més viva flama
 deturi mon traspàs:
Un sol esguard és prou. Ho voleu, bella dama?
 No, vós no ho voleu pas.

Un mot de vostres llavis, al meu dany massa amable,
 dit, però, sense enuig,
pot canviar el destí d'un amant miserable
 que el greu turment defuig.
Un cal solament —entre un somriure gràcil—
 un que em consolàs.
Déu meu, quin esperar! Voleu a això ésser fàcil?
 No, vós no ho voleu pas.

Roca sorda als meus clams, de glaç tota cenyida,
 cor eixut d'amistat:
quan jo era menys ardent éreu vós més sentida,
 més prompta a pietat.
Deixem, doncs, d'estimar; i, des d'avui, senyora,
 desviem nostre pas.
Que jo volgués, però, ¿cosa possible fóra?
 No, no, jo no ho vull pas!