Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/431

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
430
APÈNDIX I: VERSIONS POÈTIQUES
 

Pastorel·la

Philippe Desportes (1546-1606)

Per la meva curta absència
el cor vostre heu canviat,
i per tal inconseqüència
de vós el meu heu apartat;
mai beutat tan traïdora
poder sobre meu tindrà:
veurem, ingrata pastora,
qui primer es penedirà.

Mentre plorant jo em consum
maleint vostre menyspreu,
vós, que ameu sols per costum,
a un altre amant us doneu.
Jamai, jamai cap penella
tan prest el vent 110 girà:
veurem, voluble donzella,
qui primer es penedirà.

¿On són aquells juraments
i aquells plors pel meu partir?
¿És cert que aquells greus laments
sortissin d’un cor així?
Oh, que ho sou, d'enganyadora!
Malaurat el qui us creurà:
veurem, ingrata pastora,
qui primer es penedirà.

L'amant que ara us acompanya
tant com jo no us pot voler.
La que jo he escollit us guanya
en beutat, amor i fe.
Guardeu bé l’amistat nova;
la meva no es pot torçar:
després veurem, a la prova,
qui primer es penedirà.