Aquesta pàgina ha estat revisada.
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
437
Amor ocult
Felix Arvers (1806-1850)
Ma vida té un misteri, mon ànima un secret:
un eternal amor en un moment nascut.
El mal no té esperança —jo mai no l'he retret—
i aquella que n'és causa ni un mot mai n'ha sabut.
Hauré passat prop d'ella sense ésser percebut,
al seu costat tothora, mes sempre sol, retret:
i quan de ma existència tot el camí hauré fet
res no li hauré implorat, ni res n'hauré obtingut.
Puix ella, encar que Déu tan dolça l'hagi feta,
no sabent-se estimada, farà el seu curs, distreta,
sorda al fervent murmuri d'amor que es fa entorn seu.
Al deure auster fidel, seguint la seva estrella,
un jorn dirà, llegint aquests versos plens d'ella:
—Qui és, doncs, aquesta dona? —I no ho sabrà, Déu meu!
