Aquesta pàgina ha estat validada.
CAMINS I PAISATGES (1955)
55
Parada
Quina dolça calma dins el bosc ombriu!
Dalt de la collada canta la perdiu.
Prou l'encalçaria, gambejant amunt,
la mirada alerta, l'escopeta a punt.
Prou l'encalçaria, si no fos que fa
aquesta hora dolça, de tan bon estar.
Deixo l'escopeta vora el fontinyol
i m'ajec a l'herba, divinament sol.
