Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/59

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
58
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
 

Els violers

Al marge del camí,
hi ha tot de violers sense violes.
Esperen, por florir,
el temps propici, quan del blau confí
tornen les orenoles.

—Sota la neu i sota la gebrada,
sota l'hivern estèril, inclement,
vosaltres sou l'espera pacient,
l’espera pacient i confiada.
Vosaltres m’ensenyeu, oh, violers!,
la dolça confiança en el després.
Vosaltres em dieu: «Cal esperar
sense dubtes eixorcs, sense frisances,
que hi ha un dia i una hora, més enllà,
per cada pensament que encara ha d’esclatar
i per les més porugues esperances.»

Entre el mústic herbei agemolits,
m’han dit els violers: —No és temps encara;
mes, ja vindrà la primavera clara
i tu veuràs els nostres cors florits.