Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/60

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
CAMINS I PAISATGES (1955)
59
 

Els nius

Pobres trofeus d'una esplendor passada,
—quan creixien alhora ocells i fruits—,
sols allà dalt de l'èrtica brancada,
pengen els nius, abandonats i buits.

Sota la boira grisa de novembre,
esborrifats de l'urpejar del vent,
cada niu és un cor que, tristament,
dels auris jorns el goig perdut remembra.
Com els cors exhaurits d'il·lusions
on els records són míseres despulles,
en lloc d'ocells, els nius tenen, al fons,
un arreplec d'esgrogueïdes fulles.