Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/78

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
EL VAS TRANSPARENT (1961)
77
 

L'eixut

Deu-nos aigua, Senyor!
Inundeu la blavor
d'aquest cel que la nostra paciència exaspera
amb els núvols que serven, dins llur fosca lletjor,
el tresor de la vida que la terra frenètica espera.

Aquest dia de sol, tan brillant, tan serè,
bell i tot, ens enuja.
Té un sol clam nostra fe:
—Deu-nos pluja, Senyor, deu-nos pluja!—

Amb quin àvid esguard escrutem cel endins
quan, insòlit, un núvol apunta!
Tots els ulls fan al cel una sola pregunta;
passa el núvol; el cel calla igual que una esfinx.

I, a la nit, quan de nou aixequem la mirada
—car la nostra esperança no es resigna a morir—
amb quin gest decebut contemplem relluir,
sobre el món, la impassible estelada!

¿És que encara no són ben punides
les culpes que frenen la Vostra Bondat?
Prou sabem, oh, Senyor!, que hem pecat;
que a les vostres mercès el cor nostre és ingrat;
que les vostres paraules han estat negligides
i hem anat per torcívoles rutes amb seny obstinat!

La ira vostra ens doblega com el ferro del martell
i per força us preguem, amb la testa acalada:
—Perdoneu-nos, Senyor!, i el flagell
detureu de la forta secada!

El plany nostre és inútil? ¿És que els justos són pocs
perquè sigui la nostra penitència menys dura?
Feu-ho, doncs, per la terra innocent i per tota innocent criatura:
per l'ovella manyaga que cerca pastura