i pel llop, que només troba rocs
a l'areny on ahir s'abeurava de l'aigua segura.
Compadiu-vos, Senyor, de la font que ha perdut la tonada
i de l'herba que mor als seus peus, dessecada;
compadiu-vos, encara, d'aquests tímids sembrats
que esdevenen groguencs, tot just nats.
Tota planta fretura per viure la regor que no ve;
les cisternes ressonen de buides; pous i mines s'eixuguen també.
Del pregon de la terra puja un clam colpidor:
—Deu-nos aigua, Senyor!—
Si ja el vostre poder heu mostrat a bastança
deu-nos ara, sol·lícit, la pluja, ablaniu, paternal, vostre cor;
que sadolli, amorosa, l'entranya de la terra que es mor;
que redreci dins nostre la caiguda esperança!
—Deu-nos pluja, Senyor! Que davalli sens mida
dels grans núvols que empeny la Mà vostra, eternal.
I que l'ànima nostra us exalci, agraïda,
per la Vostra incansable Pietat; per la Vida
que només ve de Dalt.
Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/79
Aquesta pàgina ha estat revisada.
78
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
