Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/89

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
88
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
 


VI

El cor em diu: no et neguitegis massa,
que el teu neguit no cura res; el vol
alça damunt el temps lleuger que passa;
de l'esperança fes-te'n un consol.

Si d'aquest breu sojorn ta vida és lassa
i van creixent les ombres al teu volt
i si la Mort un dia t'amenaça,
demà veuràs l'indeclinable Sol.

L'arbre ressec, lliurat a la foguera,
es converteix en flama passatgera,
en cendra i fum que el vent dispersarà.

La teva flama és immortal; més pura,
brillarà un dia en la Suprema Altura:
l'únic conhort és creure i esperar.