Vés al contingut

Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/90

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
EL VAS TRANSPARENT (1961)
89
 


VII

Quan l'ànima, Senyor, resti escindida
d'aquest cos que ara habita i amb el qual
fan un sol tot i una mateixa vida,
l'enyorarà, com el seu clos pairal?

¿O bé, oblidant l'altra meitat carnal,
en son estat d'eterna embadalida,
mai no serà de marriment colpida
com, mort l'espòs, la vídua lleial?

Si l'un per l'altre foren fets i si
plegats seguiren un mateix camí,
enc que la Mort n'hagi trencat l'anella

jo crec, per Vós, que ha de refer-se un jorn;
que, rescatat per l'ànima, al seu torn,
també el meu cos serà immortal com ella.