Aquesta pàgina ha estat revisada.
90
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982))
VIII
Llavors s'haurà acomplert el meu destí.
Lliure del contingent i l'inestable,
la vida meva esdevindrà immutable.
I seré etern, i no podré morir.
Mes, tot això, la ment no ho pot capir.
La fe tan sols m'ho pot tomar acceptable.
Com suportar, però, l'inacabable?
No és massa gran l'eternitat, per mi?
—L'eternitat és un instant —contesta
el cor. Davant la cèlica beutat,
infatigablement l'ànima resta
com en un somni sempre renovat.
I és tan feliç, en son encantament
que els segles passen sense haver-ne esment.
