Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/92

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
EL VAS TRANSPARENT (1961)
91
 


Així és mon esperit

Com lleugera boirina que divaga,
de nits, sota el silenci de la lluna,
així és mon esperit; o com la merla
que entre ombrívols fullatges viu recòndita
i al bruit més lleu, esquívola, s'allunya.
El constant somniar, l’incorregible
fullejar llibres i el compondre versos,
i aquell gaudi creixent —oh, inigualable,
divina voluptat!— de sentir música,
m’han fet estrany a tot això que em volta
i vaig entre els mortals com un somnàmbul.
M’he fet un món a part i no sabria
conèixer la vedruna que el separa
del món distant, on viuen i pul·lulen
els altres éssers, ombres que em trameten
llurs veus inútils, ecos jo diria
de ja oblidats o inconeguts paratges.
Més real és per mi que el món corpori
on els vivents s'agiten ran de terra,
aquell món de neguits i de cabòries,
impenetrable als altres, laberíntic,
que absorbeix tot mon viure, disputant-lo
a l’espectacle exterior. M’assemblo
al vianant que, errívol, s'extravia
camps a través, tot sol, i, en caure el vespre,
del riu que travessà cerca debades
la ignorada passera, i només troba,
davant sos peus, la nit i la boscúria,
la solitud callada i el misteri.
Passen les hores i, en constant mudança,
els esdeveniments; i com la pluja
batent damunt els marbres, ni l’empremta
dins meu no deixen de llur pas, a voltes.
D’altres, recordo com a fets pretèrits
els vans propòsits, els frustrats desitjos,
i a voltes cerco vora meu la imatge
que el meu somni animà la nit darrera.