Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/92

EL VAS TRANSPARENT (1961)

91

 

Així és mon esperit

Com lleugera boirina que divaga,
de nits, sota el silenci de la lluna,
així és mon esperit; o com la merla
que entre ombrívols fullatges viu recòndita
i al bruit més lleu, esquívola, s'allunya.
El constant somniar, l’incorregible
fullejar llibres i el compondre versos,
i aquell gaudi creixent —oh, inigualable,
divina voluptat!— de sentir música,
m’han fet estrany a tot això que em volta
i vaig entre els mortals com un somnàmbul.
M’he fet un món a part i no sabria
conèixer la vedruna que el separa
del món distant, on viuen i pul·lulen
els altres éssers, ombres que em trameten
llurs veus inútils, ecos jo diria
de ja oblidats o inconeguts paratges.
Més real és per mi que el món corpori
on els vivents s'agiten ran de terra,
aquell món de neguits i de cabòries,
impenetrable als altres, laberíntic,
que absorbeix tot mon viure, disputant-lo
a l’espectacle exterior. M’assemblo
al vianant que, errívol, s'extravia
camps a través, tot sol, i, en caure el vespre,
del riu que travessà cerca debades
la ignorada passera, i només troba,
davant sos peus, la nit i la boscúria,
la solitud callada i el misteri.
Passen les hores i, en constant mudança,
els esdeveniments; i com la pluja
batent damunt els marbres, ni l’empremta
dins meu no deixen de llur pas, a voltes.
D’altres, recordo com a fets pretèrits
els vans propòsits, els frustrats desitjos,
i a voltes cerco vora meu la imatge
que el meu somni animà la nit darrera.