Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/95

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



Ara una veu, però, com un alerta,
mig sarcàstica, em diu: —Estàs segur?
Tens por, i oblides l'única por certa?
Creus que ningú no pot entrar, ningú?

—Ah, ja comprenc aquesta trista cosa!
És cert —respons—. Sols Ella pot venir
—fos en castell murat o en porta closa—
sense forceig ni fressa, fins a mi.—

I un brusc pressentiment em fa estremir.