El plany injust
Així l'amic escometé l'aimia:
—Deixeu el plany injust: l'amor d'ahir
em porta avui per una nova via,
promesa certa d'un millor destí.
Ara dieu a qualque amiga vostra:
«Si al capdavall esdevenia las;
si el seu amor —perquè ben clar se'm mostra—
fou sols un joc o una ficció fal·laç,
»¿com pot retreure'm la desconfiança
que m'apartava de tot vil parany?
Si en mi no fou la càndida esperança,
tampoc avui he conegut l'engany.»
Juí de maliciosa o d'inexperta!
No sé si és ralleria o és lament,
mes jo vull dir-vos la paraula certa,
vós que em culpeu del propi mancament:
si un jorn deixava l'amorosa via
que conduïa cap a vós mon pas
vostre desdeny, abans que jo, empenyia
mon peu, i feia que l'amor fos las.
El meu amor, d'haver tingut la força
de l'obstinada i cega passió,
lluitat hauria sens voler-se tòrcer
fins a veure's vençut o vencedor.
Pro el meu amor no era amor encara;
era com la llavor dins el goret
que s'expandeix i creix si el cel l'empara,
però, si no, mor lentament de set.
Pàgina:Obres completes Poesia volum I (1991).djvu/260
Aquesta pàgina ha estat revisada.
