Aquesta pàgina ha estat revisada.
Si en vostre cor un xic d'amor teníeu,
per què l'estel no fou del meu camí?
¿Per què fermat el finestral teníeu
quan el meu peu cercava son destí?
És que siguéreu massa confiada;
és que pensàreu: «Basta'm la beutat...»
Mes, després de la nit vingué l'albada
i tot eren camins al meu costat.
Deixeu el plany, nascut en tardania;
no és ja per vós el meu amor d'ahir:
entant resteu en la deserta via,
mon peu s'allunya dins el clar matí.—
Perquè l'amant, donzelles, no us jaqueixi
i cada jorn creixi en l'amor un poc,
feu que al seu cor el vostre cor s'uneixi
per tal que amb l'aigua no s'encén el foc,
