Pàgina:Obres completes Poesia volum I (1991).djvu/273

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Crepuscle

Perquè fina la tarda, somiés.
—Dansa el vent a defora el balcó.—
Perquè fina la tarda, somies.
—És de roses de foc l'horitzó.—

En ta ment cap record no perdura.
—Ara el cel devé llis i callat.—
En ta ment cap record no perdura.
—Al ponent ix un núvol daurat.—

Dolç oblit, tu mateixa t'oblides:
—Omple l'hora un quimèric encís.—
Dolç oblit, tu mateixa t'oblides.
—El paisatge es diria un tapís.—

Perquè fina la tarda, somies.
—És de roses de foc l'horitzó.—
Perquè fina la tarda, somies.
—Una rosa et durà l'amador.—

Ara el veus que a cercar-te s'atansa.
—Giravolta el fullam en tropell.—
Ara el veus que a cercar-te s'atansa.
—I ara el núvol t'apar un vaixell.—