Vés al contingut

Pàgina:Obres completes Poesia volum I (1991).djvu/274

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

La jocunda donzella

Ànima clara, divina
joventut;
foll rialleig, cantarina
veu, salut.

Val més que no la bellesa
i l'or sense joia, puix
això no et dóna altivesa
ni enuig.

Quan mon esperit s'acora,
gris com un jorn sense sol,
si véns a la meva vora
m'ets festa, llum i consol.

Ànima clara, divina
joventut:
en tu la joia culmina
damunt tota altra virtut.

Més que copsar l'alegria
del món,
en ell ton cor la irradia
i en cada cor se difon.