país no ha permès que la nostra literatura —com quasi res que admeti el possessiu nostre— hagi esdevingut normal, i en conseqüència, el paper dels déus menors del nostre Olimp ha quedat reduït pràcticament a decorar —això en els casos més sortosos— alguna placa en una sala d’ateneu local. No cal dir que els seus llibres només es troben a les llibreries de vell; perquè els editors ja prou feina tenen a intentar vendre alguna obra dels autors majors. Els nostres autors menors del passat immediat, doncs, és com si no existissin. És per aquesta raó que l’única manera, probablement, de posar aquestes obres menors a l’abast d’un hipotètic públic culte, no especialitzat, és que les institucions cíviques del país, mogudes per altres impulsos que els comercials, facin l’esforç suplementari de reunir-les i editar-les, perquè almenys puguin ser presents a les biblioteques del país. Així ho feia, per exemple, l’Institut d’Estudis Ilerdencs amb l’obra de Jaume Agelet i Garriga, l'any 1984, i ara l’Arxiu d’Història de Castellar del Vallès, amb la de Joan Arús, arran del centenari del seu naixement. Tant de bo l’exemple s’estengués. No seríem «normals», encara, però almenys no seríem tan «anormals».
Joan Arús i Colomer neix el dia u de gener de 1891, a Castellar del Vallès, fill de Vicenç Arús i Rovira, fuster d’ofici, i Maria Colomer i Umbert, de família de propietaris rurals. El pare era un convençut militant de la Unió Catalanista, i corresponsal de La Renaixensa de Guimerà i Aldavert, cosa que havia d’influir decisivament en la formació del futur escriptor. La mare, per la seva banda, va exercir una poderosa influència personal sobre el poeta, com l’obra del fill deixa entreveure sovint. El petit Joan Arús assisteix a l’escola del poble, on és deixeble del mestre de minyons Pere Anyé i Masriera, de venerada memòria, però més tard, als deu o onze anys, es trasllada a Sabadell a continuar els estudis a l’Escola Pia, on excel·lirà en dibuix i pintura. Segons declaració del mateix poeta, la seva formació literària s’havia iniciat amb els quaderns de La Renaixensa, que en-
