aquest vostre recinte d'ideal: i, no'n tinguèu cap dubte, la lluna anirà venint. Al principi la gent se riurà de vosaltres: la gent dels corcats tabernacles, la gent d'ulls tèrbols i boca espessa, la gent de la malura o la feblesa, la gent de lo possible, se riuràn de vosaltres. Però, quína diferencia! Quín riure! Un riure trist, un riure buid, un riure impotent... I mentrestant la lluna començarà a acostar-se.
Us diràn somniadors, us diràn beneits, us diràn extraviats, i amb llur mà pesada voldran guiar-vos pel camí planer que convé a la llur passa feixuga. Mes vosaltres els dirèu rient:—No; volèm la lluna...—I la lluna se us anirà acostant, acostant...
Ells rodaràn el cap com plens de llàstima, us desahuciaràn, us abandonaràn dient-vos que no farèu mai res. Doncs, cabalment ho farèu tot, perquè, al cap d'avall, sempre es el jovent qui té rahó.
Quan ja ningú pugui negàr-vos-la, quan us diguin homes madurs, quan us sembli que'l vostre ideal ja es aconseguit... tornèu a mirar la lluna, i la veurèu que es al cel tan lluny com abans, i que ja un altre jovent, rient, la demana. Recordèu-se llavors de vostra rialla d'are; i si per cas us trobessiu portant algún tabernacle, exposèu-lo a la rialla del jovent nou: aixís sabrèu lo que aquell tingui de fort, lo que tingui de pur, lo que en ell hi hagi de camí de lluna.
I veusaquí còm la rialla del jovent, la rialla en nom de l'Ideal, ve a ésser com les ales d'un poble pera la seva ascensió eterna. Servèu-la, doncs, pura i lliura mentres puguèu riure en puresa i llibertat; trasmetèu-la aixis meteix al jovent que vingui darrera vostre pera que, en el vol de la patria, no hi càpiga desmai.
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/100
Aquesta pàgina ha estat revisada.
