bon respecte; vosaltres, la tramontana, sou la serenitat del cel i la salut de la terra. Aixís us miro jo amb amor gran quan us veig passar escampats per les vies i les places.
Mes are veig que us heu acoblat nombrosos, alçant bandera, i això'm fa extremir d'inquietut i d'esperança; perquè si aplegant-vos en un clos heu renunciat a la vostra lliura rialla, què podrèu ja? I si us hi heu aplegat pera concentrar-ne la potencia, què no podrèu? Doncs jo us dic: La bandera que heu alçat sia l'esperit de la vostra rialla, i no'n vulgau d'altra: perquè l'esperit de la vostra rialla es l'Ideal que la bellesa del món us inspira.
Sols en nom d'aquest Ideal heu pogut afrontar tots els tabernacles i fer-los caure a miques a l'estrèpit del vostre riure; sols en nom de l'Ideal us heu obert un camí de llum entre la espessor tèrbola de les multituts; sols en nom de l'Ideal el vostre riure ha corregut com purificadora tramontana per nostres vies i places escombrant-ne febleses i malures. Si haguessiu portat a damunt un tabernacle, haurieu pogut riure-us de qual-se-vulga altre? Si haguessiu sigut térbols com la multitut, haurieu obert camí de llum en ella? Si feblesa o malura us deturés, podrieu corre com tramontana purificadora? L'Ideal us ha fet lliures de totes aquestes coses, i sols en nom d'ell us havèu pogut riure de tot.
Doncs, sia aquest clos vostre el recinte sagrat de l'Ideal, i en nom d'ell demanèu lo que us escaigui més enllà de totes les coses de que us rièu. No tinguèu sentit pràctic, que se us estroncaria'l riure. No sou joves? Doncs demanèu la lluna.
Sobre tot, demanèu la lluna, amics meus, desde
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/99
Aquesta pàgina ha estat revisada.
