igual vostre. Si es aixís ho heu encertat del tot, aquí'm teniu: i'ns en podèm donar mútuament la enhorabona, sense gota de vanitat per l'un costat ni per l'altre.
Però lo cert es que no es aixís, com estèm are, que jo m'havia acostumat a veure-us i estimar-vos: jo aquí dalt parlant llargament tot sol, i vosaltres arrenglerats davant meu en rengleres seques, ordenades, inflexibles com les d'un exércit. Què es això, companys meus? me feu por! Os veig muts, sèrios, immòvils. Què es això? Hont es la vostra lluminosa espontaneitat, hont es la vostra desordenada alegria, hont es la vostra jovenesa?
Quan us trobo escampats per vies i places, acoblats de dos en dos, de tres en tres, de sis en sis, me plau veure-us sempre la rialla als llavis, com triomfadors de totes les serietats convencionals que se us posen al davant. Entre mitj d'elles us obriu pas partint-les amb vostres rialles destructores; i no més del veure-us venir de lluny no hi ha tabernacle de vanitat que no tremoli. Vosaltres els afrontèu tots els tabernacles, i si algun no's fa enllà i us planta cara, tot lo que té de postiç li cau a miques a l'estrèpit destructor de vostra rialla franca.
El vostre riure corre pels carrers com la tramontana: com ella purifica i es testimoni de força. Tot allò que a la seva empenta cau, es senyal que no era prou fort; tot allò que s'emporta, bon vent! fòra febleses i malures! Però tot allò que permaneix i s'aguanta ferm, ah! que n'ha d'ésser de fort, ah! que n'ha d'ésser de pur, ah! que n'ha d'ésser de sagrat pera tots els homes.
Aixís vosaltres, els riallers, sou mestres de serietat; vosaltres, els irrespectuosos, sou mestres de tot
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/98
Aquesta pàgina ha estat revisada.
