Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/97

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





ALS ESTUDIANTS [1]



 M'heu dit que heu pres per costúm el fer presidir vostres solemnitats per homes que us fan respecte: i avui m'heu triat a mí. Mes jo no sè quin respecte pugui fer-vos, perquè encare que tingui més anys, me sento en la vida tant nou com poguèu sentí-us-hi vosaltres. Vos sembla encare la vida un delitós misteri? Doncs a mi també. No estèu encare disposats a tancar cap dels seus aspectes en una definició categòrica? Doncs jo tampoc; ni mai! Teniu, emprò, un gran afany de saber? Igual el tinc. Assadollèu mentres-tant aquest afany en la adoració de tota bellesa i obeiu sols a l'impuls del fort pressentiment que ella us inspira? Doncs jo sóc com vosaltres, i crec que per tota aquesta vida.
 Aixís es que si m'heu cridat creient que havia de mostrar alguna orientació fixa a la vostra juventut, o que havia de portar-vos, com present de festa, alguna veritat adquirida al preu dels meus anys, algun fruit madur del meu arbre, us heu errat del tot: els fruits del meu arbre, van madurant sempre i no arriben mai a madurs; i això es lo que m'encanta, perquè aixís estic com a la ombra d'una eterna primavera.

 Pot-ser es justament això lo que en mí pressentiíeu, i per això heu vingut a cercar-me, i agafant-me per la mà m'heu dut an aquest setial pel goig de veure a un que, poguent no ser ja com vosaltres, era encare un

  1. Discurs pronunciat a la «Lliga Regionalista», Desembre de 1903.