Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/113

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


escènic, de calitat dels personatges i dels sentiments que al drama musical mellor convenien, creà aquest admirable teatre, l'ànima del qual es la música; perquè en ell no es la invenció escènica dramàtica la que inspira la composició musical, sinó que més aviat sembla que la composició musical sinfònicament concebuda evoqui la aparició i la veu dels llocs, de les escenes i dels personatges; i aquest es pera mi'l fondo sentit de la denominació de drama musical: es a dir, que'l drama naix en la música i consisteix essencialment en ella, i la plasticitat escènica es sols la condensació meravellosa de la potentíssima atmòsfera musical. Per això el qui assisteix a una representació de la obra wagneriana, amb una noticia substancial de son contingut dramàtic i escènic ne té prou pera sentir-ne tota la grandesa; i encare que, naturalment, la comprensió literal de cada paraula dels personatjes pot interessar i sostenir la seva atenció, jo are crec (encare que abans hagués cregut altra cosa) que aquesta intel-ligencia verbal es molt menys necessaria de lo que Wagner meteix potser pensava pera'l total efecte artístic de la seva obra.
 Perquè encare que Wagner fos també poeta (i jo entenc per poeta'l que diu bellament les coses), ho era tot just lo que li calia pera estrebar amb els mots la seva gran idealitat musical; ho era en aquella proporció en que us he dit que solien trovar-se la música i la poesia al ajuntar-se; i la prova d'això la veurèu comparant l'efecte que artísticament us facin els seus cants sense saber-ne les paraules, i el que us facin les paraules en una lectura abans de saber-ne'l cant.
 Aquesta es, doncs, pera mi la grandesa de Wag-