Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/125

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





LA FESTA DE LA BELLESA A PALAFRUGELL



discurs presidencial


 Aquí ens hem aplegat pera tractar belles coses: pera parlar-ne, pera sentir-ne, pera aclamar als qui les han fetes i procura-l-se'n-hi un increment de vida i pera posar, com símbol vivent de bellesa, una dòna en un trono.
 En aquest món nostre, la dòna es el major símbol de bellesa, perquè ella'ns inspira aquell gran dalè de creació en deleit de bellesa, que es l'amor. Tot deleit de bellesa va a parar a l'amor, perquè essent Bellesa revelació d'immortalitat, l'amor que crea es condició de la immoralitat d'aquest món nostre; i per això n'es també'l més fort dalè. I essent l'home la suprema expressió i sentit del món, l'amor a la dòna es el suprèm dalè d'immortalitat terrenal, i ella'l major símbol de la bellesa per la que aquella immortalitat ens es revelada i se'ns fa atraienta.
 Per això un pot trobar o imaginar homes poc o gens sensibles a moltes manifestacions de la bellesa, però no homes insensibles a la seva més forta sol-licitació, que es l'amor. Potser que en molts sia aquest poca