Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/128

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


dónen una ombra clara, i en el tou de verdor de la ondulada catifa picada ja de flors primerenques, s'hi sent una font amagada que canta en la solitut. Potser moltes voltes heu vist altres prades semblants, o be aquesta meteixa, sens heure-n altre esment que'l d'una frèvola complacencia. Però avui, aquest matí de fresca lluminositat, sóu en estat de gracia, i la prada se us posa al davant altrament bella: el cor us fa un salt i desseguida una delicia s'escorre fosa per totes les vostres venes, i fins a la pell sentiu un plaer extrany, i sentiu també una dolça tebior en el front, i en els ulls llàgrimes. Aquest troç de terra ha cobrat un ésser, s'ha fet bell al vostre sentit; i'l vostre sentit neda en la bellesa de la prada, i la mirèu, i la mirèu encare, i no podèu acabar de satisfér-vos-en; i s'alça'l vostre pit en un sospir, i obriu els braços com per abraçar-la— abraçar una prada!—i lo meteix que folls li dièu: —Oh! parla-m; t'estimo!—Aixís naixen l'amor i l'art ensemps, que desseguida'l vostre sentit hi evoca una forma de dòna.—Oh! si aquí hi fos ella!—exclama el jove enamorat (i pel cas d'aquell moment tots sou joves i enamorats); i la dòna apareix al vostre sentit intern, apareix en la ombra clara dels faigs, damunt la verdor florida; es mou, alça'ls braços, s'inclina, us somriu, son peu bat acompassadament l'herbatge: hèusela aquí que dança. Es l'art de les arts que naix juntament amb l'amor, i en ella són totes les altres. Dança. Oh! i que es pura sa forma, i amb quína armonia variada! Voleja sa falda clara, i al pit porta flors enceses, i té rossos els cabells, i una llum blava als ulls, i la cara acolorada. Dança, i del compàs del seu còs brolla una musica que us canta per dintre; i ella,