forta donaria la santa estremitut de la paraula; i també'ls qui fan viure la pedra en forma humana; i'ls qui barrejant no més colors ja'n tenen prou pera crear la imatge expressiva de l'ànima de les coses: tots aquí en un bell redós, que'l guarnissin favorable a l'ensomni de les coses imaginades. I tot voltant, nins que juguessin a mil jocs de corre i riure; i vells en els pedriços al sol i a l'ombra, que duguessin aparellades rondalles i belles sentencies. I fires de totes les coses del pla i de la montanya que comprades o venudes fan la vida més bella. Oh! quín brugit i quín va-i-vé i quínes rialles, i quín lligar-se'ls ulls i'ls cors, i quín alçar-se glories noves i coronar de fulles fresques els fronts que's comencen a acotar marcits i les blanques cabelleres. Oh! les grans festes anyals de la bellesa catalana!
Mes això no's fa pas de cop i volta, i heusaquí que are nosaltres comencèm. En un gra de poesia, en una bella passada, hi ha la llevor de tota la bellesa del món. I aixís com us he dit que de Natura contemplada en estat de gracia ne naixia l'amor i tota llei de boniquesa, també are us dic que una paraula inspirada, una armonia profonda, us pot donar, amb delicia d'extranya i concentrada fortalesa, la visió de totes les neus de les montanyes, de les verdors renaixentes, de la font a l'ombra, i de la aimada que hi dança somrient-vos. No més cal la gracia.
Deu haja volgut donar-la an aquells dels quins are anèm a sentir les obres, a nosaltres quan havèm jutjat lo que de tota altra manera es injutjable, i a vosaltres pera gaudír-vos-en en plenitut i puresa.
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/130
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Estiu de 1905.
