Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/131

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





DISCURS PRESIDENCIAL [1]



 Vosaltres heu vingut aquí a sentir les poesies que nosaltres hem jutjat mereixedores de premi; i aixís com els autors de tots els treballs que han acudit an aquest concurs els han sotmès an el nostre judici pera la obtenció dels premis assenyalats i han esperat amb un natural dalè la nostra sentencia, aixís meteix nosaltres esperèm are amb una certa inquietut sentir l'efecte que en vosaltres causaràn les poesies que us han d'ésser llegides, per si aquest efecte correspondrà o nó al que'ns feren al llegir-les i que'ns determinà a premiar-les.

 I es ben justa aquesta inquietut nostra. Si tots els treballs de que hem jutjat haguessen d'ésser jutjats per vosaltres en les meteixes condicions en que nosaltres els perceberem—com ho seràn molts d'ells en el llibre que se'n faci—no hauriem pas un gran perquè d'inquietut: la certesa de que'l dictamen era lleial-ment ajustat al nostre entendre, fóra prou pera deixar al menys tranquila la nostra conciencia. Però es que en quant a les poesies que are sentirèu llegides, les condicions són molt diferentes, i la arrencada del vostre sentiment i la del nostre envers elles es ben distinta.

  1. Llegit en els Jocs Florals de Girona pel Novembre de 1905.