Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/132

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Imaginèu primer el nostre cas, i jo'm posaré en el vostre desseguida.
 Imaginèu a cada hu dels que som part d'aquest jurat, tancat tot sol en la cambra propia silenciosa, fret el cor, quiet l'esperit, tenint davant el feix anònim de totes aquestes obres; i obrir-ne'ls fulls i començar a ressegul-ls amb la mirada; i entrar pels ulls les lletres escrites i convertir-se dins del pensament en paraules sonores i plenes de sentit; però sonores—còm ho diré?—d'una sonoritat purament esperitual, i'l llur sentit ideal no pertorbat per la música exterior de quan son parlades.
 Es un altra música aquella: una música d'idees, silenciosa i molt intensa al-hora, lenta, suau, repetida tant com se vol, i aixís molt més penetranta. Amb ella anaren passant per nosaltres totes les obres que haviem de jutjar i entre elles, al atzar, aquestes que més bellament nos cantaren per dintre silencioses en la nostra soletat: aquestes que are vosaltres sentirèu ben d'altra manera.
 Sou vinguts aquí en un vent de festa: totes les vostres potencies estàn obertes als sorolls del carrer i a les músiques, i a bellugueig i oriflames solejantes; i vestits de festa us heu aplegat aquí tant nombrosos, i'l lloc meteix i la mutua presencia col-lectiva us fan d'això un espectacle; no hi pot haver, no ha de haver-hi reculliment en vosaltres. No música interior, ni silenciosa armonia de figurades idees, ni llur lenta insistencia insinuant-se es lo que vostre sentit are demana, sinó una arrogant declamació poètica fortament sonora, brillant i fugitiva que us fereixi a bells cops dolços i ràpits, que us arrebassi de dins de vos-