tots i, no obstant, a mida de cada hú; que'l vell la dança com a vell, el jove com a jove, la dòna com a dòna, el nin com a nin, sense que perxò l'un embarrassi l'altre, ni ningú perdi'l majestuós acompassament del tot; i quan no'l vol seguir més, marxa a son arbitri, deixant a llur plaer als que vullen seguir-lo; mentres hi es, se lliga a tots per les mans; mes les mans son franques de pendre i de deixar. Volèu entrar-hi?, la rodona s'obra i dues mans us prenen. Volèu sortir-ne?, aquelles mans meteixes us solten lliure, i la rodona, tornant-se a tancar, segueix impertorbable la seva rítmica llei. Feu lo que vullau, mai hi feu nosa perquè mai hi feu falta; i a mercès de aquesta santa llibertat, la rodona s'aixampla o s'estreny, es xica o es grossa, es de tres o de trescents, però tant sardana fan trescents com tres; es unió i llibertat al-hora; es la dança federal que ajunta als homes lliures i als pobles lliures; es la dança catalana.
Sí, l'esperit de la sardana es l'esperit meteix de Catalunya; y a tants com vénen a escatir lo que som i a preguntar-nos lo que volèm, i que mai semblen acabar de saber-ho, potser perquè no ho volen saber, jo no faria més que portar-los a la plaça hont se dancés la sardana, i'ls diria:—Veièu? doncs ja ho sabèu are quí som; ja ho sabèu lo que volèm. Si volèu vosaltres entrar a la dança, tal com es, de bona gana; mes si no hi volèu entrar, feu-se enllà que ja som prous.
Doncs si l'Empordà ha donat a Catalunya'l símbol de son esperit en una bella dança, bé podrèm dir que l'Empordà es com el cor meteix de Catalunya; i si aixís m'ho semblava ja cada cop que, tornant d'altre país, jo saludava amb alegria de retorn a la patria la
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/142
Aquesta pàgina ha estat revisada.
