Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/147

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





EN PRO DE LES VARIETATS DIALECTALS [1]



 Pot semblar extrany, de moment, l'enunciat d'aquest tema; com si fos llegislable abstractament un fet tant viu, la evolució literaria d'una llengua, essent aixís que dintre'l concepte de literatura s'hi sol compendre principalment la expressió artística verbal, es dir, la palpitació de la bellesa en paraula humana; i aquesta que, per ésser tal en veritat, ha de venir dretament i no torbada de les entranyes de l'esperit hont el llenguatge se genera, podria mai sotmetre-s als nostres enrahonaments i restar obedienta als nostres decrets? De cap manera. Lograr-ho, seria provocar la aparició d'una literatura artificial, sense virtut, morta en efecte. Però, no cal pas témer-ho, perquè sempre'ls fets se riurien d'un modo o altre dels nostres decrets mesquins, i la santa espontaneitat del poble, al cap d'avall vencedora, produiria la seva literatura, la viva: es dir, la única.

 Mes també es cert que cal vetllar damunt d'aques-

  1. Discurs pronunciat per l'autor en el Congrés de la llengua Catalana, a propòsit del lema III que deia: La literatura catalana, ha de concedir a un dialecte determinat el predomini absolut damunt tots els altres? ha de mantenir i utillsar les dlferentes varietats dialectals?