Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/157

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





DISCURS PRESIDENCIAL [1]



 Terra de Lleida, tan plena de recorts com d'esperances, trista i forta, Escocia nostra, alta Catalunya, salut! Jo estic content de petjar-te per primera volta en aquesta ocasió tan bona, quan estàs de festa i la celebres amb la antiga costum dels Jocs Florals.
 Què us en diré, senyors, d'aquesta costum, tan vella i tan nova, tantes voltes revellida i renovada, motejada però per això sempre il-lusionadora, infantívola i no obstant majestuosa? Té un origen diví, perquè es festa de poesia; i també una tara de naixença, una certa frivolitat cortisana que li esqueia dintre'l clòs d'aquelles petites corts d'amor de sa infantesa, però que portada a les nostres tumultuoses democracies, més grolleres i més series, segons còm fa gracia i segons còm fa pena.

 S'hi es transformada d'una manera que diriem tràgica gaire be. La anarem a cercar amb un enamorament arqueològic, an aquell jardí de la historia hont vivia, i la duguerem per la nostra mà a la nostra vida menestrala. Li conservarem lo que més il-lusió'ns feia del seu trajo, i la deixarem sota'l dosser amb aquell meteix posat seu primitiu, i li férem repartir flors i violes amb son geste de retaule. Mes els trovadors que

  1. Llegit en els Jocs Florals de Lleida pel Maig de 1907.