acudiren a l'antic reclam no eren pas els meteixos que en el seu temps s'estilaven, i'l concurs que'ls voltava era tot un altre que la Cort de Joan II o l'acompanyament de Clemencia Isaura. La patria, la fe i l'amor bategaven en el cor de les nostres multituts amb altre ritme; i encare que'ls trovadors que d'entre la multitut meteixa sortien començaren anant a la noble dama rediviva, per lo molt enamorats que n'estaven, amb la actitut que mellor els semblava adir-se al tirat d'ella, i procuraven estrafer el cant de sos aimadors d'un altre dia, lo cert era que en la veu se'ls sentien versonancies molt extranyes, i que sota la màscara mitjeval s'hi transparentava la contorsió d'unes passions noves que la dama no coneixia.
I si an ella la assustava i ofenia la mal dissimulada violencia de la gent, la afectació cortisana de la festa la feia mitj riure, i damunt i entorn d'aquesta s'extenia un malentès que a tothòm danyava; al concurs perquè li feia sentir com cosa frèvola l'accent sant de la Poesia; a la antiga institució perquè's trobava com disfressa entre la gent nova; als trovadors perquè'ls acostumava a la mentida.
Mes amb tot i'l convencionalisme dels trajos, amb tot i la afectació dels cants, amb tot i la puerilitat de la festa, la moderna restauració dels Jocs Florals fou tant feconda, perquè a son calor arqueològic, retòric, declamador, tot lo que volguèu, començà a viure, a bellugar-se tota sola, una cosa xica, xica—primer—insignificant, per molts... inofensiva; però que's ficà en els cors d'uns quants i's nodrí d'amor, i cresqué, i anà inquietant a molts altres, i's feu més viva i més gran, i impetuosa; i creixia, creixia, i s'agegantà, i espantà,
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/158
Aquesta pàgina ha estat revisada.
