Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/166

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


malura un poble veritable i gran. Ja la seva vinguda al món resplendeix en aquesta Crònica amb vesllums de meravella; perquè allò que diu del seu pare i la seva mare «que no's volien», i estant sempre apartats l'un de l'altre, semblava que mai havien de tenir fills; i per aquell atzar que l'engendraren an ell sol; i després la seva mare, que pervenia de l'Orient, i's troba amb el fill als braços gaire be sense saber còm, i tan desamparada del marit, i que envia tot seguit l'infant al temple com posant-lo en les mans de Déu; i'ls capellans sense ésser-ne previnguis entonen cants d'alabança al bell punt que l'infant es entrat per les portes del temple, com si una ignorada ventura s'escaigués an aquell poble.
 Després allò meteix de donar-li nom per la sort de les dotze candeles, com si, havent vingut per l'atzar, l'atzar li hagués d'ésser padrí: tot sembla ungir-lo en meravella i grandesa com a un Rei de les rondalles.
 Tan pobre que naix, que's veu que son pare tenia empenyat com aquell qui diu tot el reialme, i fins al fill meteix sembla que se empenyi també donant-lo an aquell terrible Simón de Montfort; i tot seguit la tragedia de la batalla de Muret i la mort del Rei en Pere, i l'orfanet reial restant en poder d'aquell home feréstec, com un anyell en la boca del llop.
 I's veu bé llavores lo que eren Catalunya i Aragó, que la gent meteixa conexien que no podien estar sense Rei; i la força que fan per traure an el petit de les mans del sinistre comte fins a fer-li manar pel Sant Pare, que's coneix que aquell ferreny servidor de la Iglesia no feia cas de ningú més. I quan el tenen, amb aquella alegria que fan ajuntar Cort a Lleida ja en