Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/165

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





EL REI EN JAUME [1]



 Repassant la Crònica del Rei En Jaume, en aquesta ocasió tant assenyalada de complir-se la setena centuria de sa naixença, m'ha entrat un gran desitj de retraure'n aquells passos que més vivament m'havien sempre representat al nostre gran Rei en la seva missió nacional. I un cop retrets, me plau comunicar-los tal com els he anat enllaçant. Aixís es que no diré res de nou: serà com una oració mental que, per ésser sobre paraules de tant significat en la vida de la nació, sembla que escau mellor fer-la en comunitat, i que sols aixís pot tenir virtut complerta.
 Aquesta Crònica del Rei En Jaume es un dalit de cap a cap llegir-la; que no es llegir, pròpiament, sinó viure en aquella vida tan gloriosa. Gloriosa, perquè en ella's pot dir que s'hi cria tot un poble que era sols una aglomeració de gent reveca i dividida que—com els digué ell meteix en la cort de Barcelona—«trobàm Aragó i Catalunya torbats, que los uns venien contre'ls altres i no s'acordaven en nenguna res; que això que los uns volien no ho volien los altres, e haviets mala fama per lo mon per les coses qu'eren passades».

 I verament per aquet llibre's demostra que ell fou com un enviat de Deu per fer de tanta confusió i

  1. Conferencia llegida a la «Lliga Regionalista» pel Juny de 1908.