La primera empresa en que's veu més clarament aquest fi es la de la conquesta de Mallorca. Perquè'l pensament d'això li donen els nobles per lo que'ls ha dit en Pere Martell; però'ls nobles aconsellen la conquesta al Rei «per dues rahons—diuen,—la primera que Vos ne valdrets mes, e nos; i l'altre que serà cosa meravellosa a la gent que oiràn aquesta conquesta que prengats terra e regne dins en la mar hont Deu la volc formar»: es dir, que ells no més pensen en el guany i en la vanagloria. Mes de quína altra manera ho proposa ell en la Cort de Barcelona; amb quína altra serietat i altesa, quan comença amb aquella invocació sublim: Illumina cor meum de Spiritu Sancto, i diu que vol dir algunes paraules que sien «a honor de Nos e de vos qui les escoltarets, e a plaer de Deu e de la sua mare»; i còm els mostra ja lo providencial de la seva vinguda al món i al regne, i'ls fa present la torbació en que trobà Aragó i Catalunya i la mala fama que tenien pel món. «E aquest mal—afegeix—Nos no podem adobar sino per dues maneres: per volentat de Deu qu'ns endreç en nostres afers, e que comencem tals coses que a el vingan de plaer, e que la cosa sia tant gran e tant bona que la mala fama qu'es entre vos que's tolga, car la claror de les bones obres desfà la escuredat»; i aixís els demana consell i ajuda en tres coses: «la primera, que Nos puscàm nostra terra metre en pau; la segona, que Nos puscàm servir a Nostre Senyor en est viatge que volèm fer sobre'l regne de Mallorques; la terça, que aquest feit puscàm cumplir a honor de Deu».
Quín altre llenguatje es aquest! quín altre sentit pren desseguida aquesta conquesta!: la pau i unió del
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/169
Aquesta pàgina ha estat revisada.
