Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/170

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


regne per primera vegada aconseguides anant tots a la una a cosa tant gran i gloriosa que en ella morin les miserables disputes de banderia. Per la gracia del Rei naix llavores una causa nacional redemptora.
 I tots s'hi acorden i s'hi disposen, i a la fi se'n hi van, encare que cadascú pensa principalment amb el profit; mes el Rei amb quína il-lusió tant gran! Còm s'afanya en ordenar la empresa, còm delira per llençar-s'hi; i a l'últim, mirèu la solemnitat de la partida: «E moguèm lo dimecres matí de Salou amb l'oratge de terra, car per l'estatge long qu'haviem feit tot vent nos era bò, sols que moure nos pogués de terra. E quan viren los de Tarragona e de Cambrils que l'estol movia de Salou, feren vela; e feia bel veer a aquels que romanien en terra, e a Nos, que tota la mar semblava blanca de veles: tant era gran l'estol».
 I es d'admirar la seva voluntat ferma i serena en mitj dels contratemps que s'esdevenen en el viatge i dels temors de la gent que'l volten; sobre-tot quan s'alça aquell núvol de la part de Provença i 'n ve aquell cop de vent que en totes les naus se senten crits i laments, i pleguen corrents les veles, restant els pals en sec i la gent tant aterroritzada i moixa que ningú gosa dir paraula. Llavores es quan ell fa aquella oració: «Senyor Deu, bé coneixèm que ens has feit Rei de la terra per la tua gracia, e anc no començam gran feit ni perillós fins aquesta saó... i ara Senyor, Creador meu, ajudat-me en aquest tant gran perill, que tant bon feit com jo he començat no's pusca perdre, car no el perdria jo tant solament, més vos lo perdriets majorment... E senyor membreus de tanta gent que va amb mi per servirvos...», i la invocació a la Mare de