poder». Això va pels nobles: en quant a l'altra gent bé es devia recordar el Rei del saqueig de la ciutat de Mallorca i de perquè tothòm s'estimà més entrar-hi aixís per força, que no pas de grat, havent de respectar la gent i les coses.
Aixís es que tira avant els tractes ell tot sol amb el nebot del Rei moro, sense altre intermediari que'l torcimany o traductor, ni més consell que'l de la Reina sa muller. I quan ja ho té tot pactat, i preparada la capitulació i entrega de la ciutat amb respecte de persones i coses, «e haguem menjat, e begut e dormit», crida a la plana major de la seva gent i'ls diu que després de tantes gracies com Déu li havia concedit, are n'hi havia feta un altra que ells també li havien d'agrahir «e car en aquest bé nostre havien gran part voliemlosho fer saber per tal qu'els sen alegrassen; que Valencià era nostra. E quan Nos haguèm dit aquest mot—segueix la Crònica,—don Nuño, e don Exemen Dorrea, e don Pedro Fernàndez d'Azagra, e don Pedro Cornel perderen los colors aixís com si hom los hagués ferits endret del cor: e del arquebisbe enfora, e dels bisbes alguns qui dixeren que grahien à Nostre Senyor aquet bé, anc negun dels altres no ho loaren, ni ho grahiren à Deu, ni ho tengren per bò». Y al sentdemà quan vim nostra senyera sus en la torra descavalgam del caval, e endreçamnos vers orient, e ploràm de nostres ulls, e besàm la terra per la gran mercè que Deu nos havia feita».
Prò mirèu còm hagué de vigilar perquè's cumplís lo respecte pactat als vençuts, que ell en persona, amb cavallers i homes armats, els ha d'acompanyar un troç enfòra: «e haguemhi a ferir homens per mort so-
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/182
Aquesta pàgina ha estat revisada.
