Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/197

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Gosava fama de burleta graciosíssim, i ho era; però les seves burles no tenien res de la murmuració verinosa i dita amb veu baixa, amb les que's fereix a un ausent a traició: no eren un xiu, xiu. Eren burles en alta veu, franques, generoses (si val a dir-ho aixís), trascendint més a les idees generals que a la persona del criticat. De modo que feien l'efecte de que aquest les podia sentir i, tenint bon gènit i enteniment de certa altura, ell meteix havia de participar de la rialla general; i si tenia mal gènit o l'esperit poc ample, podia enfadar-se una mica i fins molt de moment, però mai havia d'enemistar-se irreconciliablement amb l'Yxart, qui, amb lo cap ben alt, podia allargar-li la mà desseguida, l'altre estrènyer-li sense baixesa. Per això, un disfrutava tant sentint les seves bromes: n'assaboria la gracia i no sentia cap remordiment de que allí's fes mal d'amagat a ningú.
 El seu esperit era noble perquè era fort, i duia una empenta de vida!... No fa pas molt temps, quan ell encare no's pensava estar mal com estava, un dia vaig trobar-lo a la Rambla i'm va parlar tot animat d'un nou remei o tractament que pensava seguir i que creia que li havia de treurer aquella afonia tan toçuda.—Hem de cridar! Hem de cridar!—deia,—pobre! amb la cara tota il-lusionada i esforçant còmicament aquella veu... que volia tornar a ser veu...
 I que no ha tornat a ser-ho... Ni ho tornarà a ser?... La fe amb un altra vida, amb una continuació d'aquesta vida, se'ns imposa pel gran amor que tenim al nostre viure; i a l'imaginar aquella continuació, per força hem de manllevar formes i sensacions a nostra actual existencia. Per això a un li sembla que, al tra-