Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/196

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


de Pequeñeces del P. Coloma, un vespre, en l'Atenèu, jo tractava d'explicar-li la meva impresió sobre aquella novela: lo que m'havia agradat i interessat, tot trobant-hi un no sé què de fluix, de superficial, d'inconsistent que no'm satisfeia. Jo aquells tipos de la novela no més els veia per fòra; la personalitat, el temperament me resultaven incomplerts; el medi en que's movien mancava de força, d'intensitat: tot plegat ho trobava baladí, i en moltes coses fals... i amb tot i amb això, ho havía llegit amb gust i amb interès fins al cap d'avall: i aquí eren els meus apuros pera esbrinar la extranya complexitat de la meva impressió.
 Ell que a l'últim me diu: «Ja veurà; Pequeñeces són una sèrie de quadros i tipos a la acuarela, amb tot lo de incomplert, de poc fet i fins de convencional que aquest procediment se porta; però també amb la seva frescor, simplicitat i espontaneitat atractiva. Dintre d'aquest gènero reconec un gran valor en Pequeñeces.»
 Era això, era justament això la impressió que jo no havia sabut definir-me: ell me la va aclarir i precisar per sempre més amb moltes menos paraules encare de les que jo he posat pera explicar lo seu pensament.
 I lo notable era que coses tan justes i tan ben pensades les deia sense sombra de pedanteria, sense ènfassis, ni com aquell que fa un descobriment; però tampoc amb tímides restriccions ni atenuacions, ni afectant modestia o desconfiança en si meteix: nó; les deia amb convicció, amb naturalitat, amb una certa lleialtat intel-lectual que atreia, i que descansava la intel-ligencia.