Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/201

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.





JOAN SARDÀ[1]



        Senyors:

 Representèm-nos-la de nou entre nosaltres aquella figura alta, seca, de cara esblaimada i ulls brillants; representèm-nos an en Sardà tal i com ell solia aquí mostrar-se'ns, discutint nerviosament la qüestió del dia amb aquella desenfrenada passió de justicia que era com essencia de la seva vida; fem-lo viure i moure-s en la nostra ànima amb els nostres anhels, les nostres agitacions, les nostres indignacions i les nostres rialles; i sia aquest moment de record solemne una veritable resurrecció més intensa que perduri després reposada en la nostra memoria i en la d'aquells que'l coneguin per ses obres o per la nostra alabança.
 Jo'l veig intensament an en Sardà; i'l veig sempre vibrant, sempre apassionat amb la passió del dia; i si's reposa es en la eterna passió de la bellesa; perquè ell fou principalment un lluitador amb quelcòm de poeta.

 Poesies, propiament, poques ne féu en sa vida; mes les poques que féu (i una d'elles jo la tinc ben bé dintre de l'ànima) són veritables exquisitats i mostren

  1. Estudi necrològic llegit a l'Atenèu Barcelonès el 15 de Desembre de 1899.