Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/202

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


aquell contrast que's troba tantes vegades: que un home tant apassionat com en Sardà, quan s'enlaira a les regions de la poesia, frueix en les més serenes. Se sent en les seves poesies una frescor horaciana, clàssica, però tan olorosa d'haver passat per jardins novament florits, que enamora. Sols l'Àrdua sentenza dû tornavèus de lluita.
 Perquè, altrament, en Sardà era un lluitador i un sentimental: un expansiu d'idees-sentiments. En altres temps hauria sigut un orador; en els nostres fou principalment un periodista, perquè'l periodisme es moderna oratoria: el periòdic la sola veu que arriba per tot arrèu de les nostres vastes multituts.
 Ell comença, com tants, escrivint crítica. En la desena dels anys 1870 a 1880 col-laborà en periòdics i revistes, especialment en La Renaixensa, amb ressenyes, notes bibliogràfiques i estudis crítics. Allavores es encare molt jove, i la seva personalitat resta naturalment confosa; però comença a mostrar dugues qualitats que, amb el temps, han de caracterisar-lo: un sentit idealista exaltat i una expressió clara i forta com l'acer. L'any 74, parlant del llibre Algo, d'en Bartrina, s'alça enèrgicament contra'l positivisme allavores invasor, en nom de l'idealisme. Aquest sentit idealista, que'l serva durant tota la seva vida, el fa distingir ben be entre aquella generació intel-lectual catalana que es la generació naturalista a la francesa. L'any 1880, quan el jovent literat creu an en Taine i en Zola, surt en Sardà amb aquell article sobre l'Hartzenbusc, amorosa síntesi del romanticisme; com més endavant, l'estudi d'en Piferrer es un altra anyoradiça salutació an aquella gran florida romàntica que