Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/203

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


aquí brollà pels anys de 1840. En Sardà n'està enamorat, i no solament com a generació literaria, no solament d'en Piferrer com a crític-artista per intuició i entussiasme, sinó de la renaixensa integral del sentiment i del pensament catalans, d'aquella escola catalana d'en Martí d'Eixelà, d'en Llorens, d'en Balmes i de tants altres que, sabent-ho o no sabent-ho, volent-ho o no, fonamentaren el catalanisme modern; perquè abans d'ells, per sigles, Catalunya no va ésser més que una provincia intel-lectual d'Espanya, i ells ne començaren la autonomia. I més demostra en Sardà compendre això, al menys en lo literari, quan basa'l pròleg a la edició poliglota de les obres d'en Rubió i Ors en la idea de que, calent-li a la poesia, pera ésser veritable, el naixer per la emoció, solament pot trobar-se en la llengua propia el verb poètic.
 Còm els estimava en Sardà an els romàntics, i que'n tenia de rahó aquest amor seu! Jo crec que enllà del temps, del sigle xix se'n dirà'l sigle romàntic, perquè en el conjunt de la seva historia artística no's veurà altra cosa que'l romanticisme. Cert es que darrera la gran generació que entra amb l'any 30, ne ve un altra superficialment eclèctica i un bon xic freda; però an aquesta'l gros prestigi d'aquells romàntics la domina encare i li fa ombra; i si escoltèu atentament, recullidament, el terrer naturalista, hi sentirèu passar per sota la gran corrent romàntica, que ha reaparegut en nosaltres amb el nom de modernisme i que ve enriquida amb lo que ha arrossegat en el seu viatge subterrani, tirant avant sempre, qui sap ahont. Quín bon instint crític hi havia en la invencible afició d'en Sardà an els romàntics!