Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/207

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


en nom d'una idea o d'un sentiment elevat: era un satíric sentimental.
 Cerquèm els seus articles del període de la nostra Exposició Universal de 1888. Aquella es la bonhora d'estudiar-lo an ell i a la seva generació intel-lectual que, en aquell moment tan trascendental de la evolució barcelonina, arriba amb tot l'esplet de la seva jove maduresa pera iniciar a Barcelona en la manera de pensar d'una gran capital moderna. Es la generació de la Exposició. Allavores es quan, en les simpàtiques planes de La Vanguardia, apareix compacta i escometedora la lluïda legió dels homes joves que parlen d'art, d'historia, de dret, de costums, d'economia, de tot, amb esperit ample i generós, enduent-se'n al voltant i a darrera a tot Barcelona, que's cosmopolisa i transfigura.
 Allí fa'l ple la personalitat d'en Sardà; allí es el periodista, el satíric: fort, concís, tractant la qüestió del dia, girant-se contra'l vici, l'abús, la ridiculesa del moment, amb aquells articles que's coneix que són fets nirviosament, tremolant encare de la impressió real de l'assumpto, escrits potser en una taula de redacció i publicats desseguida: vius, tocant en lo viu.
 Aquelles Actualidades del començament de la Exposició, en que, com a bon català, crida contra l'autoritarisme oficial! I aquell Deber cumplido, i algun altre per l'estil, quan, indignat per una injusticia o per una inconveniencia, pert el fre i, emportat pel seu temperament, se llença fins a l'atac personal, i punxa i fa sang amb la sàtira aguda i poderosa? I tot plegat, quan qualsevol podria pendre'l per un atrabiliari de talent, o be per un inflexible crític dels vicis socials,