Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/209

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Reyes de 1889, en que'l seu perenne i finíssim idealisme descobreix la vanitat i grolleria de les lluites de classes davant de la solemne igualtat de l'ideal, i aquell Passio que té tanta elevació, i aquell Predicar en desierto contra'l vici dels renecs, s'hi destaquen encare l'entussiasme per la Vida militar, i les fortes sàtires de Hasta en el campo i El crimen de Gandesa, terrible fuetada al caciquisme. Encare en aquells tres o quatre anys en Sardà sosté'l seu plè caràcter de periodista; però, a mesura que avença, se li nota una propensió a l'enterniment, que li fa dir coses molt belles en l'altra Noche de Reyes de 1891, i una moderació de l'apassionament com la que mostra en Crímenes y criminales, i en el judici que al cap d'avall ve a fer sobre'ls excessos de la prempsa en lo de la calle de Fuencarral de Madrid. No's pot dir que la vibració minvi; però's coneix ja damunt d'ella'l pes dels quaranta anys i altres preocupacions.
 La maduresa del seu seny la demostra en l'article Los conservadores barceloneses, publicat en Agost de 1890, plè de sentit polític: al travers del canvi de personalitats, veu la transformació del partit conservador de Barcelona, que ell desitja, i sembla voler-lo profetisar, resucitat a la catalana.
 Aquesta gran il-lusió seva pels partits politics a la catalana, com la que abans ha donat a coneixer per la escola catalana en general, són molt significatives del catalanisme d'en Sardà i de la seva generació. El catalanisme, que va nàixer amb els joves de l'any 40, no fou per ells, com a moviment integral, més que un provincialisme fortament marcat, quina evolució restà obstruida per les lluites d'idees polítiques generals,