Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/210

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


pels grans prestigis del Parlament espanyol, i més endavant per les sotragades de la Revolució de Setembre. Un cop acabada aquesta amb la Restauració, aquelles forces i impulsos decaigueren en la pau, i'l catalanisme provincialista pogué passar, més despreocupadament, a regionalista: es dir, que comprengué que a Espanya hi havia quelcòm més que provincies, hi havia regions naturals que, no sols per recorts i agravis d'historia morta, sinó també per caràcter i necessitats d'historia viva, eren veritables organismes que necessitaven una constitució política adequada, dintre, perxò, de la dita nacionalitat espanyola. Era'l temps de la patria grande i les patrias chicas. Després, el catalanisme ha pres, com idea, un caràcter de nacionalisme apart, i, com moviment, per causes que palpiten, un avenç vertiginós; però en Sardà pertany al segón moment de la evolució, al regionalista, ben assenyalat per la publicació de la España Regional, en la que col-laborà sovint, i en quins programa i tendencies esqueien molt els partits politic-regionals com els que en Sardà invoca en l'esmentat article d'Agost de 1890.
 En aquesta desena del 90, en Sardà ja escriu menys pel públic. El seu estudi d'advocat se'l va engolint, les exigencies de la vida privada'l desvien de la pública, la seva personalitat de periodista comença a descompondre-s, anant-se'n cada qualitat pel seu cantó, atretes per diferents estimuls. El seu sentit penetrant; la força i claretat de la seva paraula d'acer, parlada o escrita; la seva grandíssima independencia i honradesa, i fins aquella hermosa passió de justicia, el fan un gran advocat: la seva fama aumenta a mesura