Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/216

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 206 —

 Are mirèu aquells pocs homes que són essencialment socials perquè són personalment de tot-hom i tot-hom es d'ells, i desseguida'm dirèu amb alegria:—Aquí, aquí es el doctor Robert!
 An el doctor Robert, no solament no us l'imaginaréu vivint sol a dalt d'una montanya, ni aislat i inactiu en mitj de la societat, sinó que la seva relació i la seva activitat se us representaràn sempre directes, personals, vives i ilimitades.
 Pensèu amb un Pasteur, per exemple, i'l vostre pensament veurà desseguida en un laboratori, en la quietut de la nit, un home sol, vestit de treball i atent an els misteris de la vida, que lentament actuen en el fons dels vasos que regira. Pensèu amb un Bismarck, i se us representarà concentrat, movent, de lluny, desde'l fons de sí meteix, la sort de les gents i'ls canvis dels Estats; pot-ser conferenciant confidencialment amb una o dues persones, o dictant algún terrible document dins d'una cambra ben tancada. Pensèu amb un Taine, i se us apareix un home vestit amb descuit, anant tot sol hores i hores per un passeig solitari: si dû companyia, es no més la d'un llibre, que a voltes fulleja o la d'un deixeple, temorós d'interrompre'l seu silenci plè de idees. Bé n'es de gran la influencia d'aquests homes tipos; doncs, quan hi penso, els veig aixís: personalment sols.
 Però quan penso amb el doctor Robert, sempre'l veig en mitj d'un agrupament de gent que tota se'l mira com encisada pel seu esguard, per la seva mitja rialla, per la seva paraula, per tota la seva actitut un xic tirada endavant, com empesa per una força de simpatia. I si hi penso una bona estona, l'agrupament va