Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/232

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


catòlics més endarrerits i més apassionats en ses lluites per la fe i contra la fe. Pera ell lo més interessant de cada ciutat es això, i en aquest punt sí que, com diria ell en son popular llenguatge figurat, no deixa res per verd.
 Tant es aquest interès el que'l domina, que de la estada a París no parla gaire bé sinó de les seves visites a Notre-Dame i a la basílica de Montmartre, llavores encare en construcció. Per lo demés, París es sols una perversa Babilonia, una ciutat apocalíptica al seus ulls de capellà horroritzat que ni vol mirar-la.
 Això domina també, finalment, en el seu viatge a la costa d'Africa, i, sobre tot, d'una manera extremada, encare que ben explicable, en la seva excursió per Terra Santa. En els llocs sants, la seva emoció's coneix que es certament fonda, però resta gaire bé inexpressada pera tot lo que no sien sagrats records. En cada lloc retrèu senzillament els passatges bíblics que s'hi refereixen: encare tot sovint apunta la sensació pagesa del terrer; però la transfiguració poètica del lloc, la evocació real de la escena sagrada, no hi es o no la diu. El seu esperit devot domina la visió amb una gran austeritat. Escoltèu-lo a vores del Jordà: «La impressió—diu—que fan els grans mots de l'Evangeli en el lloc meteix de la escena es superior a tota ponderació. Solament pera llegir l'Evangeli ací tinc per ben empleat el viatge, i'n dóno gracies a Déu».
 Heus-aquí, doncs, tot lo que jo he pogut arribar a veure, a travers dels seus llibres, d'en Jacinto Verdaguer anant pel món: un bon capellà fonamentalment pagès i altament poeta que sent la natura més èpica que no pas líricament: això es lo que'm compòn la seva